Visualització de contingut web

Declaracions Institucionals

« Ves enrere

Declaració institucional amb motiu del 8 de març.

Declaració institucional amb motiu del 8 de març.

Órgan: Consell

Data: 02/03/2018
Localitat: VALÈNCIA

Temes: Dones; igualtat ;


Text:

 

El fet de viure en una societat en la que predominen una sèrie de rols i estereotips de gènere que produeixen discriminacions de tot tipus cap a les dones fa necessari que continuem la lluita, des de tots els àmbits: polític, econòmic, social, de l'activisme i de la participació, per a aconseguir una societat on la igualtat de dones i homes siga per fi real. Cal fer memòria i recordar el començament d'aquesta lluita, tantes voltes silenciada i invisibilitzada per l'esguard patriarcal. Així, el 8 de març de 1857 centenars de dones es manifestaven per una millor jornada laboral i per a denunciar la diferència salarial entre sexes que, en aquell moment variava entre el 60% i el 70%. Avui, encara són molts els motius que ens fan continuar amb la lluita que van començar les nostres predecessores, agafant el relleu que ens van deixar.

 

Per un treball d'igual valor, les dones estan rebent un 25'4% menys de salari que els homes, el que s'uneix al fet de que només al voltant d'un 19,1% de dones ocupen llocs de responsabilitat a les principals organitzacions empresarials, afectant a la possibilitat de les dones de participar als processos de pressa de decisions. Es fa necessari canviar les regles del joc, basades en els plantejaments patriarcals, iniciant un procés d'empoderament de les dones en tots els àmbits de la pressa de decisions, assolint la seua igualtat, i amb això, el seu reconeixement i dignitat. Lluitant també perquè aquesta lluita global reconega els drets de les dones, de totes i cadascuna, millorant les condiciones de treball i retribucions per a posar fi a la precarització del treball basat en el gènere, i la feminització d'eixa precarietat, reduir l'escletxa en tots els àmbits, i també en aquells sectors on eixa escletxa constitueix una causa de pobresa, tenint en consideració també l'especial situació d'aquelles famílies monomarentals, on la retribució de la dona és l'única fons d'ingressos de la família. L'escletxa salarial constitueix una greu forma de discriminació de gènere, i per tant s'ha d'iniciar accions concretes, per a donar transparència a les retribucions de les treballadores, visibilitzant aquesta discriminació, i adoptant mesures per a la seua eliminació, com una llei que permeta crear el marc normatiu necessari per a assolir aquest objectiu.

 

Tradicionalment, s'ha imposat a les dones el rol de cuidadores i responsables de la llar i les càrregues familiars, açò ens ha dut a que, amb la entrada de les dones al món laboral, hem tingut que adaptar la nostra vida professional a la familiar i personal, tenint que deixar de costat, moltes voltes, oportunitats de millora, àmbits de responsabilitat o renunciar al propi treball. Conseqüentment, el 97% de les reduccions de jornada per cura de filles i fills corresponen a les dones, afectant al seu poder adquisitiu i, per tant, a la seua independència econòmica i social.

 

El treball de cuidadores, típicament feminitzat, és un treball que, quan no és l'activitat professional principal, suposa una doble jornada laboral no remunerada per a totes les dones, un treball essencial i necessari per al sosteniment de la vida i de la societat que, tot i això, es troba invisibilitzat i desvaloritzat pel conjunt de la ciutadania i institucions. La superació dels rols patriarcals exigeix una nova visió de les relacions familiars, on el gènere no determina l'assignació de les funcions de cura a la dona, per això hem de contribuir a una nova cultura de repartiment de les tasques, on els homes compartisquen en condicions d'igualtat aquestes funcions amb les dones. Es tracta de contribuir a enfortir la situació de les dones, lluitant contra totes les causes que la conduïxen a una dependència emocional i econòmica, que l'avoquen a situacions de vulnerabilitat, especialment perilloses en aquells casos que s'emmarquen dins d'una situació de violència de gènere, que té la seua causa en la desigualtat sistèmica, arrelada durant segles, i transmesa, generació a generació, per la cultura patriarcal.

 

L'any 2017, 52 dones van ser assassinades a mans de les seues parelles o ex-parelles, i 8 xiquetes i xiquets van ser víctimes de violència de gènere amb l'objectiu únic d'atacar a les seues mares. A més dels casos més extrems de violència de gènere, les dones som víctimes constants de situacions d'assetjament sexual o per raó de sexe a tots els àmbits, situacions d'indefensió i moltes voltes emmarcades en àmbits on eixa violència és ja invisible degut a la pròpia interiorització de la desigualtat que comporta de manera perversa el domini patriarcal.

 

Des de les institucions valencianes es treballa dia a dia per a combatre aquests problemes que situen encara avui a les dones en una situació d'inferioritat, i en una situació també d'urgència social, donat els casos de violència per raó de gènere que encara pateixen, cal destacar les accions promogudes en relació al Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista, i les accions dutes a terme per aquest govern en quant al compliment de les lleis estatal i autonòmica d'igualtat.

El Consell és conscient de la necessitat i la urgència de visibilitzar aquestes situacions per a sensibilitzar a la societat valenciana, lluitar contra aquestes formes d'atac permanent contra les dones i contra la igualtat de gènere, com a eix vertebrador de la convivència i la pau social. Per això, la millor manera de manifestar-nos junt a totes les dones el dia 8 de març és donant recolzament a les activitats previstes i a la mobilització duta a terme pel moviment feminista i per les organitzacions sindicals. El 8 de març de 2018 marcarà un abans i un després en la lluita pel reconeixement dels drets de les dones.