Visualització de contingut web

Declaracions Institucionals

« Ves enrere

Declaració institucional amb motiu del 35é aniversari de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià

Declaració institucional amb motiu del 35é aniversari de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià

Órgan: Consell

Data: 23/11/2018
Localitat: VALÈNCIA

Temes: Llegua, valencià; educació ;


Text:

Declaració institucional amb motiu del 35é aniversari de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià

 

El 23 de novembre de 1983 fou promulgada la Llei d'ús i ensenyament del valencià, amb la qual la societat valenciana recuperava l'administració, l'ensenyament i els mitjans públics de comunicació per a la llengua que l'Estatut d'Autonomia havia definit com a pròpia de la Comunitat Valenciana. L'article 7 de la Llei d'ús va arredonir aquest estatus jurídic, en disposar que com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana ho era també de la Generalitat i l'Administració.

Des d'aleshores al dia de hui, el valencià ha anat recuperant àmbits d'ús dels quals havia sigut relegat del 1707 ençà. La incorporació al sistema educatiu com a assignatura, primer, i la consideració com a llengua vehicular, després, van representar dues fites importantíssimes en el camí de la normalització lingüística. En l'àmbit públic, l'estatus d'oficialitat compartida amb el castellà obria les portes de l'Administració a l'ús oficial del valencià, que també era introduït en els plans formatius. Durant aquestes tres dècades i escaig, tota la legislació produïda per les institucions pròpies ha vist la llum en les nostres dues llengües oficials.

La Llei, a més, incorporava els mitjans de comunicació públics a aquest procés de normalització lingüística. La creació de l'extinta Radiotelevisió Valenciana tingué la seua raó de ser precisament en el fet de comptar amb una llengua pròpia, que calia prestigiar i difondre entre la ciutadania.

En aquest temps, milers de persones han pogut ser alfabetitzades en valencià, gràcies a la introducció de l'assignatura en els plans d'estudi dels centres formatius de persones adultes. El seu esforç s'ha vist també compensat amb l'acreditació oficial d'aquestes competències lingüístiques, a través dels certificats de coneixement de valencià expedits per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

Alhora, més de dues generacions de valencianes i valencians han sigut ja escolaritzats en valencià, mitjançant uns programes lingüístics que han deixat palés els avantatges cognitius de l'aprenentatge simultani de dues llengües des d'edats primerenques. L'actual llei que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu fa un pas endavant en incorporar també l'anglés com a llengua vehicular, en una clara aposta per incrementar el capital lingüístic de les noves generacions de valencianes i valencians. Per últim, la Llei 6/2016, que recuperava el servei audiovisual de titularitat pública, s'ha revelat una eina indispensable per a la vertebració social i la dignificació del valencià.

I tanmateix fins a 2017 no hi ha hagut una actuació normativa específica per als àmbits institucional i social que desplegara amb profunditat la Llei d'ús i ensenyament del valencià. Les iniciatives normatives del Consell en matèria lingüística mostren a bastament el seu compromís amb el procés de normalització del valencià i situen en el mateix nivell d'importància les institucions i la ciutadania, perquè la garantia dels seus drets, siguen de l'ordre que siguen, és un dels fonaments de l'estat de dret. Amb la constitución al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, en aquest 23 de novembre, del Consell Social de les Llengües s'evidencia també el caràcter social que es vol atorgar al procés de normalització lingüística. Com a fòrum de participació institucional i social, el Consell Social de les Llengües esdevé l'àgora on abordar la qüestió lingüística des d'un prisma ben diferent: el de la participació activa en el disseny de les polítiques lingüístiques, des de la voluntat de continuar aprofundint en la recuperació del valencià en tots els àmbits d'ús, amb la mirada posada en l'assoliment de l'equitat lingüística i la cohesió social.