Visualització de contingut web

Declaracions Institucionals

« Ves enrere

Declaració de 2019 com any «Sant Vicent Ferrer».

Declaració de 2019 com any «Sant Vicent Ferrer».

Órgan: Consell

Data: 28/12/2018
Localitat: VALÈNCIA

Temes: Sant Vicent Ferrer; any conmemoratiu ;


Text:

Declaració institucional de 2019 com any «Sant Vicent Ferrer».

 

Les Corts Valencianes, en la sessió de 13 de juny de 2018, van debatre una proposició no de llei de tramitació immediata, presentada pels grups parlamentaris Popular, Socialista, Compromís, Podemos-Podem i Ciudadanos, sobre la declaració de l'any 2019 «Any de Sant Vicent Ferrer», d'acord amb l'article 161.5 del Reglament de les Corts. La iniciativa es va plasmar en la resolució 1415/IX, aprovada pel Ple, la qual insta al Consell perquè declare l'any 2019 «Any de Sant Vicent Ferrer» i duga a terme les accions necessàries per a impulsar i promoure activitats públiques i privades que es desenvolupen amb motiu d'aquesta commemoració.

 

Vicente Ferrer Miquel naix a la ciutat de València el 23 de gener de 1350, concretament al carrer del Mar, en el lloc on hui s'alça la seua casa natalícia. Ingressa molt jove a l'ordre dels predicadors, els dominics, al convent de Sant Domènec. Doctorat en teologia, va alternar estudis i ensenyaments, a València, Lleida, Barcelona i Tolosa, i es va fer expert en hebreu i en coneixements bíblics.

 

A Vicente Ferrer, per la seua preparació intel·lectual i implicació política i social, li va tocar escriure, predicar, aconsellar i intervindre en greus problemes públics. Així, en 1380 escriu el tractat "De Moderno Ecclesiae Schismate", en el qual recull les seues idees sobre la legitimitat del papa Clement VII en la seua seu d'Avignon. Entre 1385 i 1390 va donar classes de Teologia en la Catedral de València, concretament, en la que hui és la Sala Capitular. A més, la Seu guarda memòria de la seua presència amb un púlpit on, segons la tradició, Sant Vicent Ferrer predicava als fidels. En 1390 renúncia a la seua càtedra i dos anys més tard, en 1392, és nomenat confessor de la reina Violant, esposa del rei d'Aragó Joan I.

 

La seua obra social es va concretar en la fundació, en 1410, d'una confraria per a atendre els xiquets i xiquetes orfes i abandonats de València, tasca que encara continua amb el «Col·legi Imperial de Xiquets Orfes de Sant Vicent Ferrer». En el mateix any va ser el promotor dels acords entre el Bisbe i la ciutat de València per a la creació d'un Estudi General, com a precedent de la futura Universitat.

 

Pel que fa a la seua presència en l'escenari polític de l'època, cal destacar la participació, en 1412, en el Compromís de Casp, en representació del Regne de València, on es va solucionar finalment el problema de la successió de la Corona d'Aragó, després de la mort de Martí El Humà sense descendència. Al final, va triomfar la seua proposta de triar a l'infant Fernando de Antequera com a rei de la corona d'Aragó, gràcies al carisma personal de Vicente Ferrer i la seua facilitat per a l'oratòria, en llatí i en valencià. De fet, en paraules de Joan Baptista Escorihuela, que a la fi del segle XVIII, li dedicà una oda: «En sa llengua nativa / predicant, entenien sos discursos / quants sos grans auditoris componen. / Per més creixcuts concursos, / tants pròxims com distants, tots el oïen, / per sa veu clara, alt to i expressió viva».

 

Sant Vicent Ferrer va morir en Vannes (França) el 5 d'abril de 1419, i està enterrat en la seua Catedral. El 29 de juny de 1455 va ser canonitzat pel papa Calixt III, i és considerat el Sant Patró de la Comunitat Valenciana.

 

En compliment de la resolució 1415/IX de les Corts Valencianes de dia 13 de juny de 2019, sobre la commemoració del sisé centenari de la mort de Sant Vicent Ferrer, i a proposta de la Presidència de la Generalitat, el Consell declara 2019 com a Any de Sant Vicent Ferrer, i per la Presidència de la Generalitat s'impulsarà l'organització de totes les activitats que el Consell desplegue per a la commemoració, i col·laborarà amb les Corts Valencianes.