Visualització de contingut web

Cost efectiu de servicis

Els serveis públics són el conjunt d'activitats i prestacions permeses, reservades o exigides a les administracions públiques, la finalitat dels quals és respondre a diferents imperatius del funcionament social, i, en última instància, afavorir la realització efectiva de la igualtat i del benestar social.

En la societat contemporània se'ls ha reconegut una doble condició: d'un costat, són essencials per a la qualitat de vida individual de les persones, i d'un altre, des del punt de vista col·lectiu, constitueixen la base del desenvolupament econòmic i social de la comunitat.

Els serveis públics esmentats poden ser essencials, o no. Especialment en matèria de serveis públics essencials, les administracions públiques realitzen un paper redistributiu. En este sentit, els servicis públics essencials són els relatius a la sanitat, l'educació i les polítiques inclusives.

Marc normatiu que habilita a la Comunitat Autònoma valenciana a ostentar competències en les matèries abans indicades

La Constitució Espanyola de 1978 arreplega, en els seus articles 148 i 149, una llista de doble entrada que conté les matèries en què les comunitats autònomes podran assumir competències, i les matèries en què l'Estat té competències exclusives, respectivament. L'article 148 esmentat disposa que les comunitats autònomes podran assumir competències en les matèries d'assistència social i sanitat, entre altres.

A més, d'acord amb l'article 149.3: «les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per aquesta Constitució, podran correspondre a les comunitats autònomes, en virtut dels seus respectius Estatuts».

És per tot això que l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana arreplega les següents determinacions, referides a les matèries que ací interessen. En primer lloc, quant a polítiques inclusives, el seu article 49 estableix que la Generalitat té competència exclusiva sobre les matèries de serveis socials, joventut, promoció de la dona, i institucions públiques de protecció i ajuda de menors, joves, migrants, majors, persones amb diversitat funcional i altres grups o sectors necessitats de protecció especial, inclosa la creació de centres de protecció, reinserció i rehabilitació.

En segon lloc, cal apuntar que, en virtut de l'article 53 de l'Estatut, és de competència exclusiva de la Generalitat la regulació i administració de l'ensenyament en tota la seua extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats, sense perjuí de les facultats atribuïdes a l'Estat en la matèria.

Finalment, l'article 54 arreplega la competència exclusiva de la Generalitat pel que fa a organització, administració i gestió de totes les institucions sanitàries públiques dins del territori de la Comunitat Valenciana. A més, disposa que la Generalitat podrà organitzar i administrar, dins del seu territori, tots els serveis sanitaris, i exercirà la tutela de les institucions, entitats i funcions en matèria de sanitat i seguretat social, sense perjuí de les funcions reservades a l'Estat.

Visualització de contingut web

Sanitat

Estadística de Gasto Sanitari Públic (EGSP)

Fa referència als comptes satèl·lit, la classificació econòmic-pressupostària, la classificació funcional i als agregats de comptabilitat nacional relatiu al gasto sanitari públic 2002-2015

Descarrega EGSP en format reutilitzable

Principals característiques del Gasto Sanitari Públic

  • Es tracta d'una operació estadística oficial inclosa en el Pla Estadístic Nacional amb la denominació de Comptes Satèl·lits del Gasto Sanitari Públic que es realitza a Espanya des de 1988.

  • La unitat responsable de la recollida i tractament de la informació a la Comunitat Valenciana és la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Per a l'elaboració de l'EGSP, des de la Conselleria, la resta de comunitats autònomes i altres organismes implicats en la gestió del gasto sanitari públic es remeten anualment les dades obtingudes al Ministeri de Sanitat, Servicis Socials i Igualtat.

  • En l'actualitat el càlcul dels resultats de l'EGSP s'ajusta al principi comptable de meritació i es corresponen amb el gasto sanitari real o efectiu. La sèrie de dades arreplegada en les taules adjuntes s'ajusta, en la seua totalitat, a este principi.

    En la metodologia anterior, que va estar vigent fins a 2005, s'utilitzava el principi de caixa i els resultats es corresponien amb la informació arreplegada en les liquidacions pressupostàries.

  • El mètode d'estimació del gasto sanitari públic utilitzat es basa en l'anàlisi de la demanda final, mesura a través de la identificació de tots els agents públics que incorren en gasto sanitari, bé siga prestant assistència sanitària directament o bé finançant altres agents.

  • Quant a l'abast de la informació, els resultats es calculen per al total de la Comunitat Valenciana i inclouen tant el gasto dels departaments i centres de gestió pública com el destinat als departaments gestionats en règim de concessió administrativa.

  • Es distingix entre béns i servicis per a consum individual (adquirits per les llars i utilitzats per a cobrir les necessitats dels seus membres) i servicis de consum col·lectiu (que es presten simultàniament a tots els membres de la comunitat o conjunts amplis de població). Atés que tot el gasto en consum final de les llars té caràcter individual i també tenen este caràcter, per conveni, tots els béns i servicis subministrats a les llars per les institucions sense fins lucratius, tot el consum col·lectiu es realitza per les administracions públiques.
     

La producció de l'Estadística de Gasto Sanitari Públic es basa en l'ompliment d'un compte satèl·lit para cada un dels agents que intervenen en la mateixa per a, posteriorment i per mitjà d'un procés piramidal, consolidar un compte global que reflectix el gasto sanitari públic total.

La primera taula d'Excel adjunta, relativa als comptes satèl·lit, és resultat de la combinació de les dades i estructures contingudes en les altres tres: classificació economic-pressupostària, classificació funcional i agregats de la comptabilitat nacional. Donat el seu contingut, interessa destacar els aspectes següents:

  • La classificació econòmica fa referència a com es gasta, és a dir, els crèdits del pressupost de gastos es classifiquen atenint a la seua naturalesa econòmica. En el cas dels comptes satèl·lit, els gastos es desglossen en les categories següents: gasto corrent en béns, servicis i transferències i gasto de capital.

  • La classificació funcional informa de la finalitat o destinació del gasto sanitari: servicis hospitalaris i especialitzats, servicis primaris de salut, servicis de salut pública, servicis col·lectius de salut, farmàcia, trasllat, pròtesi i aparells terapèutics i gasto de capital.

  • Els agregats de comptabilitat nacional, establits pel Sistema Europeu De Comptes de 1995 (SEC-95), comprenen els béns i servicis adquirits per unitats institucionals residents per a la satisfacció directa de les necessitats humanes, ja siguen estes individuals o col·lectives, així com el gasto de capital.

Convé aclarir que els béns i servicis per a consum individual són els adquirits per les llars i utilitzats per a cobrir les necessitats dels seus membres. Els servicis per a consum col·lectiu són aquells que es presten simultàniament a tots els membres de la comunitat o conjunts amplis de població..

Per conveni el SEC-95 considera els gastos de les AAPP en servicis individuals (subministrats a les llars com a transferències socials en espècie) els realitzats en les funcions "d'Assumptes i servicis de sanitat" i "Assumptes de salut pública" (excepte els gastos d'administració general, ordenament, investigació, etc.).

Per a més informació, punxa ací.

 

Sistema d'Informació Econòmica (SIE)

Sistema d'Informació Econòmica (SIE) (format reutilitzable, .ods)

En este document es troba la informació sobre el cost de l'assistència sanitària durant l'exercici 2015 (dades provisionals) i els dos primers trimestres de 2016 (dades avanç) obtinguda del Sistema d'Informació Econòmica (SIE) de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.

Les principals característiques del SIE es resumixen a continuació:

  • És un sistema de comptabilitat analítica que aporta coneixement sobre la transformació dels recursos disponibles en activitats sanitàries. Es tracta d'un instrument d'informació, anàlisi i valoració de la gestió dels centres sanitaris de gestió pública dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública plenament consolidat, que, a través del mesurament de l'activitat dels centres sanitaris, permet estimar els costos que comporten els processos assistencials des de 1992.

  • La unitat responsable de l'arreplega i tractament de la informació a la Comunitat Valenciana és la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública i, dins d'esta, el Servici d'Anàlisi i Informació Econòmica.

  • Permet conéixer el cost total de l'assistència sanitària a partir de l'agregació dels costos parcials dels distints servicis i les grans línies d'activitat. A més, permet conéixer els costos unitaris de les activitats sanitàries.

  • Es troba implantat en tots els departaments de salut de gestió directa, els hospitals d'atenció a la mitjana i llarga estada, els consorcis hospitalaris Provincial de Castelló i General Universitari de València i el Centre de Transfusions de la Comunitat Valenciana. En el cas dels departaments de salut, conté la informació relativa a l'assistència especialitzada (hospitalària i extrahospitalària) i d'atenció primària (centres de salut, consultoris auxiliars i unitats de suport). No arreplega informació sobre els departaments de salut gestionats en règim de concessió administrativa. Realitzades en els distints llocs on es realitzen.

  • Se sustenta en dos grans subsistemes que permeten l'arreplega i anàlisi de dades dels costos totals de funcionament dels centres sanitaris, d'una banda, i de les activitats que ocasionen el consum de recursos, per un altre. Estos subsistemes interactuen en la unitat organitzativa bàsica del SIE, denominada centre d'activitat i cost (CAC), on s'imputen, calculen i analitzen els resultats per mitjà d'una sèrie d'indicadors normalitzats.

  • La informació que alimenta el SIE s'obté d'altres sistemes d'informació sobre consums i activitat que formen part del sistema sanitari. D'una banda, estos sistemes subministren dades relatives als costos corrents dels departaments de salut, com són els costos corresponents al personal, el consum de materials i servicis exteriors, de pròtesi i activitats concertades i, d'altra banda, les xifres d'activitat realitzada.

 

Visualització de contingut web

Educació

Taula del gasto públic en educació (pressupost consolidat 2014)

Descarrega taula en format reutilitzable

L'esmentada taula conté les xifres relatives a la classificació econòmica del pressupost de despeses en educació, que informa sobre com es gasta. Per a això, els crèdits del pressupost de despeses s'ordenen segons la seua naturalesa econòmica, distingint, en un primer moment, entre operacions no financeres, subdividint-se les primeres en operacions corrents i de capital.

Detall a nivell capítol del gasto públic

En aquest sentit, l'estructura econòmica de l'esmentada taula es detalla a nivell capítol de gasto, contenint els capítols següents:

1.- Operacions corrents

  • Capítol 1: despeses de personal, distingint entre personal docent i no docent.

  • Capítol 2: despeses corrents en béns i servicis.

  • Capítol 3: despeses financeres.

  • Capítol 4: transferències corrents.

2.- Operacions de capital

  • Capítol 6: inversions reals, distingint entre si es tracta d'inversions reals en obres o en equipament.

  • Capítol 7: transferències de capital.

3.- Operacions financeres

  • Capítol 8: actius financers.

Finalment, s'ha de tindre en compte que la Direcció General d'Universitat, Investigació i Ciència elabora una estadística complementària sobre les despeses en R+D+I, i que les universitats públiques tenen autonomia pressupostària.

Gráficos educación

.

Pie gráficos educación

Si vols conéixer més detalladament la informació sobre les beques i ajudes concedides en els nivells de primària i secundària, durant l'exercici pressupostari del 2013, punxa ací.

Descarrega taula en format reutilitzable

Sobre les subvencions i les prestacions

D'acord amb l'article 2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions, s'entén per subvenció qualsevol disposició dinerària realitzada per qualssevol dels subjectes previstos en l'àmbit d'aplicació subjectiu de la llei, a favor de persones públiques o privades, i que complisca els requisits següents:

  • Que l'entrega es realitze sense contraprestació directa de les persones beneficiàries.

  • Que l'entrega estiga subjecta al compliment d'un determinat objectiu, l'execució d'un projecte, la realització d'una activitat, l'adopció d'un comportament singular, ja realitzats o per desenvolupar, o la concurrència d'una situació, i el beneficiari haurà de complir les obligacions materials i formals que s'hagueren establit.

  • Que el projecte, l'acció, conducta o situació finançada tinga per objecte el foment d'una activitat d'utilitat pública o interès social o de promoció d'una finalitat pública.

 

D'altra banda, es troben les prestacions, que són beneficis econòmics o de serveis que s'atorguen per llei. En aquest cas es troben les prestacions de Dependència (Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència), i de Renda Garantida de Ciutadania (Llei 9/2007. de 12 de març, de la Generalitat, de Renda Garantida de Ciutadania de la Comunitat Valenciana).

Políticas inclusivas 2

Com a característica comuna a les dues taules adjuntes, podem dir que ambdues presenten la mateixa estructura, perquè s'organitzen en els següents sectors beneficiaris: dona, inclusió social, diversitat funcional, infància i adolescència, persones majors i dependència. A més, cada un dels esmentats sectors es troba subdividit en una o diverses línies de subvenció, que persegueixen finalitats específiques relacionades amb l'àrea en què es troben.

Els dos gràfics que es mostren a continuació indiquen la distribució de les diferents àrees subvencionades en els anys 2014 i 2015

Subvenciones concedidas en 2014

 

D'acord amb el que establix el gràfic 1, el sector de la dependència va ser el que va obtindre una major quantitat de fons de les prestacions i subvencions concedides durant 2014 per la llavors Conselleria de Benestar Social, seguit prou de lluny pel de la diversitat funcional.

 

 

Subvenciones concedidas en 2015

 

El gràfic 2 mostra que, durant l'exercici 2015, més de la meitat dels fons per a prestacions i subvencions de la Conselleria competent en matèria de polítiques inclusives, es van destinar a l'àrea de la dependència, seguint, d'aquesta manera, la línia d'actuació de l'any anterior.

pie políticas

 

 

 

Font:

  • Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública. Direcció General de Recursos Humans i Econòmics. Servei d'Anàlisi i Informació Econòmica

  • Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport. Subdirecció General de Règim Econòmic. Servei de Programació Econòmica i Pressupostos.

  • Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Servei de Gestió Econòmica i Pressupostària.

 

Data d'actualització: octubre de 2016

Periodicitat de l'actualització: anual