Visualització de contingut web

Control parlamentari

  • Activitat Parlamentària

 

L´Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana configura un sistema parlamentari, la qual cosa suposa que el Consell està sotmés al control de Les Corts.

En l´exercici d´esta funció Les Corts tenen una intervenció decisiva en la formació i en el cessament del govern. El Govern ha de respondre de la gestió política quotidiana davant Les Corts.

El control no s'efectua solament en el començament i en l'acabament de la vida del govern, sinó que es manté al llarg de tota l'existència.

  1. Informe de l´activitat parlamentària del Consell. IX Legislatura (2n periode de sessions: 1 de gener - 15 de juliol 2016)
  2. Consultar estadístiques parlamentàries
  3. Accés al Diari de Sessions de Ple
  4. Accés al Diari de Sessions de Comissions
  5. Canal Corts. Retransmissió en directe de les sessions de comissions, subcomissions i plens de les Corts
  6. Arxiu audivisual de Les Corts. Consulta els videos de les sessions de comissions, subcomissions i plens de les Corts

 

  • Investidura i Debats de Política General

 

El primer i més significatiu dels procediments que hom pot emmarcar dins d'esta funció és el d'investidura. Així després de cada renovació del parlament i en els altres supòsits previstos en l'Estatut d'Autonomia en què s'ha de procedir a l'elecció del president de la Generalitat, el president del parlament oïda la Junta de Síndics i prèvia consulta als grups polítics amb representació parlamentària s'establix la data per a la realització de la investidura.

Els Grups Parlamentaris són els únics que poden presentar propostes de candidats a president de la Generalitat, que haurà de ser membre de Les Corts.

La sessió d'investidura s'inicia amb la intervenció del candidat proposat pels grups o grup que representen un major nombre de diputats. Tot seguit intervenen els representants dels diferents grups parlamentaris, a qui podrà respondre'ls conjuntament o separadament el candidat. Podrà seguir un torn de rèplica per part dels representants dels grups parlamentaris a qui respondrà el candidat.

Conclòs el debat es procedix a la suspensió de la sessió i es fixarà l'hora en la qual s'haurà de procedir a la votació.

Si el candidat obté la majoria absoluta quedarà elegit com a President de la Generalitat Valenciana. En el cas de no obtenir-la el candidat següent segons el suport parlamentari se sotmet al mateix procediment. En el supòsit que tampoc no obtinga la majoria absoluta es continuarà amb el mateix procediment per a la resta de candidats presentats.

Si cap candidat no obté la majoria absoluta es repetix la votació quaranta-huit hores després de l'última votació. En el cas d'existir més d'un candidat sols participen els dos candidats que hagen obtingut major nombre de vots en la primera votació. És proclamat President de la Generalitat qui obtinga un major nombre de vots.

Una vegada elegit President de la Generalitat, el President de Les Corts ho comunica al Rei perquè en procedisca al nomenament.

El Consell, per mitjà del President, realitzarà davant Les Corts, en el primer ple del primer període ordinari de sessions anual (en el mes de setembre) una declaració de política general,  que serà seguida d'un debat i que podrà concloure amb l'aprovació de resolucions. Els anys en què es realitze debat d'investidura, bé per la celebració d'eleccions a Les Corts, bé per qualsevol altra causa, no tindrà lloc el debat de política general. 

Igualment, el ple pot fer debats generals sobre l'acció política i de govern a iniciativa del president del Consell o per acord de Les Corts. Aquests debats, segons el que establesca el Reglament de Les Corts, poden també concloure amb l'aprovació de resolucions.

 

Cercador de Debats

 

  • Moció de censura i qüestió de confiança

 

La moció de censura i la qüestió de confiança són qualificats de mitjans extraordinaris de control ja que poden provocar el cessament del Govern.

El tipus de moció de censura pel qual s'ha optat a la Comunitat Valenciana és, igual que passa en la Constitució Espanyola, de caràcter constructiu, el que suposa que la moció de censura ha d'incorporar la proposta d'un candidat que, en el cas de ser aprovada, quedaria automàticament investit, la qual cosa permet que no es produïsquen buits en l'executiu. La moció de censura ha de ser proposta almenys per una cinquena part dels membres de la cambra, i necessita per a l'aprovació la majoria absoluta dels membres.

La qüestió de confiança la pot presentar el President de la Generalitat amb la deliberació prèvia del Consell. Esta es pot plantejar sobre el programa, sobre una decisió política o sobre un projecte de llei. Per a l'aprovació se'n requerix únicament la majoria simple, a diferència del que passa amb la moció de censura que, com ja hem indicat, requerix la majoria absoluta. En el cas de no assolir la majoria establerta, el president ha de presentar la dimissió i s'inicia llavors el procés d'investidura.

 

Cercador de Debats

 

  • Interpel·lacions, preguntes, compareixences, Proposicions no de llei i mocions

 

Els mitjans ordinaris de control en el parlament són les interpel·lacions, les preguntes i les compareixences. A través d'estos instruments els parlamentaris obtenen una informació valuosa del govern i de l'administració que depèn d'això per al desplegament d'actuacions futures, alhora que els permet desenrotllar una crítica de la tasca duta a terme pel Govern.

Les preguntes parlamentàries, que poden ser escrites i orals, tant en comissió com davant el ple, van dirigides a qüestions de caràcter concret i puntual, mentre que les interpel·lacions, que únicament es poden desenrotllar en el Ple de la cambra, tenen per objecte qüestions de política general, bé de tot el Consell o d'algun departament en concret.

Per últim, les compareixences que poden desplegar-se tant en ple com en comissió permeten que els membres del Govern i també altres autoritats o funcionaris públics puguen informar amplament sobre un tema.

Les proposicions no de llei i les mocions subsegüents permeten que les Corts Valencianes fixen la posició o manifesten la voluntat sobre un assumpte o un tema determinat, però l´acord no té caràcter legislatiu, ni força jurídica vinculant i, per tant, el seu abast té un caràcter estrictament polític.

 

Cercador tramitacions parlamentàries

 

Data d'actualització: octubre de 2016
Periodicitat d'actualització: anual